Com introduir els codis QR en l'Educació?

Després d'haver-nos endinsat a classe al món dels codis QR i de la realitat augmentada amb un vídeo molt inspirador, ens tocava a nosatlres portar a terme un projecte on es treballés una àrea curricular i que englobés diferents temes seguint un eix transversal.

Nosaltres ens vam decantar pel gust cap a la música clàssica i el descobriment de la variació d'instruments i com es classifiquen segons de quin material estan fets. Vam pensar en associar a cada codi QR la melodia de l'instrument i una fotografia per saber discriminar els sons i observar que segons de quin material són, tenen un so més agut o més greu i aquests sons com ens afecten a les nostres emocions.

Encara que teníem pocs dies per desenvolupar la idea i portar a la pràctica mitjançant l'ús dels codis QR, ens hem adonat que no era tan difícil com en un primer moment ens va semblar, i que realment és un recurs innovador i creatiu per treballar a l'etapa d'Infantil.

Aquí us deixo la presentació en slideshare (és la primera vegada que l'utilitzem i no sabem ben bé com va).

Projecte dels Instruments

Una altra perspectiva de les Apps a l'educació

Les aplicacions són una de les eines més utilitzades per introduir les TIC a l'aula d'una manera divertida i entretinguda; però de vegades ens hem de fixar més en les seves característiques i en com estan dissenyades, tot provant-les, per diferenciar les Apps i saber escolllir la més adequada per treballar els continguts curriculars pertinents a l'aula. M'he centrat en un públic d'entre 3 i 5 anys.

Els objectius establerts a l'hora de buscar una aplicació són els següents:

• Fomentar la creativitat i la imaginació.
• Promoure l'autonomia deixant que siguin ells els protagonistes de com es desenvolupara la història, la elecció dels personatges, etc.
• Apropar l'hàbit de la lectura i la escriptura.
• Estimular el desenvolupament del nen emocional, intelectual i social.
• Transmetre valors educatius universals com la tolerància, la llibertat d'expressio, la igualtat, el compromís, l'amistat, etc.

A l'hora de la reflexió crítica sobre les Apps m'he basat en les següents premisses:

Conclusions

En el meu cas, però, no he pogut tenir a l'abast cap tablet ni Ipad per poder descarregar-me les aplicacions, per tant, el meu treball sobre aquesta investigació és del tot teòric i hipotètic i sense demostració tampoc per part d'un públic infantil.

PLE: creació d'espais personals d'aprenentatge i de vida

La persona que aprèn a utilitzar aquest mètode passa a ser el protagonista d'aquest procés d'aprenentatge i arriba a fixar-se uns objectius concrets basats en els seus propis interessos.

Aquest concepte que tan de pes està agafant amb l'entrada de les teconologies de la comunicació i de la informació a la vida, es podria definir com el conjunt d'idees, serveis, relacions, connexions i interaccions que es fan servir diariament i que afavoreixen el propi aprenentatge d'una manera més autònoma gràcies a la gestió d'eines de creació de continguts, emmagatzematge i difusió d'artefactes digitals dintre del món de les TIC. 

Aquest aprenentatge assimilat es converteix en coneixement i d'aquesta manera les persones prenen per si mateixes el control i la gestió del seu propi aprenentatge. El PLE inclou tant els contextos d'aprenentatge formal i no formal.

Segons Jordi Adell el PLE té 3 característiques essencials:

1. Et fixes els teus propis objectius.
2. No hi ha estructura formal, és a dir, no existeix cap títol ni avaluació.
3. S'aprofiten al màxim les eines que Internet ens ofereix (gratuïtes i obertes a tothom).

Aplicació en l'Educació

És important, doncs, tenir a l'abast i saber utilitzar els recursos que Internet ens ofereix per saber gestionar el nostre coneixement i aprofundir més en aquest. D'aquesta manera es milloren les possibilitats d'aprenentatge i s'amplien els recursos que utilitzem com a suport, i per altra banda, ens acostem a la realitat de l'ús de les TIC al nostre alumnat.

Personal Learning Environment

He dividit el meu Personal Learning Environment en quatre apartats:

1. Cercar: a partir d'aquestes eines, busco informació i la contrasto per tal de comprovar la seva fiabilitat.
2. Organitzar: Són eines que utilitzo per ordenar i classificar la informació.
3. Crear: a partir d'aquesta informació trobada i analitzada, creo i modifico aquests coneixements per  tal d'introduir la meva personalitat.
4. Compartir: per útlim, per donar a conèixer la meva creació a la resta de la societat, utilitzo les xarxes socials per difundir aquesta informació i que la puguin utilitzar altres usuaris.

I com a sistematització del meu Personal Learning Environment, us deixo el recurs del symbaloo amb les dues webmixs creades:

• Webmix PLE: Symbaloo PLE
• Webmix Recursos educatius: Symbaloo Recursos Educatius

Referències bibliogràfiques:

Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Entorn Personal d'Aprenentatge- EP d'A (Personal Learning Environment-PLE). [En línia]. [consulta: 15 d'octubre de 2014]. Disponible a: https://sites.google.com/a/xtec.cat/epa-ple/conceptes-clau/ple

Educació Fundació Telefònica. (28 de desembre de 2012): Entrevista George Siemens. [Arxiu de video]. Recuperat de: https://www.youtube.com/watch?v=V3LUFOjR17M&feature=youtu.be

Xarxa d'Innovació Educativa Viladecans. (10 d'abril de 2014): Els PLE: entorns personals d'aprenentatge. [Missatge en un blog]. Recuperat de: http://xieviladecans.cat/2014/02/els-ple-espais-personals-daprenentatge/

El poder de les xarxes socials

Per ser ciutadà en la societat digital es precisa el desenvolupament de les competències informacionals.

Una de les principals funcions de les xarxes socials es debatre, organitzar en xarxa i mobilitzar-se per defensar causes injustes motivades per protestes, moviments socials, revolucions que neixen en les plataformes socials mitjançant l'ús  dels tecnicismes concrets de cada xarxa com són els hashtags, els tuits, les mencions...

La interconnexió que es genera amb les xarxes socials es enorme i s'ha elaborat una teoria anomenada la teoria dels sis graus de separació, la qual, afirma que qualsevol individu del planeta està connectat a qualsevol altra persona a través de la seva xarxa de coneguts reduïda només a 5 intermediaris. Aquesta teoria va ser exposada per Frigyes Karinthy on cada individu coneix de mitja 100 persones i si aquestes es relacionen amb unes altres 100 persones, el missatge transmès pot arribar a 10000 persones. Milgram (1967) ho va desenvolupar mitjancçant un experiment amb cartes i posteriorment Duncan Wats ho va portar a terme utilitzant el correu electrònic.

La teoria dels 6 graus de separació

Dintre de la influència de les xarxes socials, James Fowler diferencia dos conceptes clau: connexió com a forma d'estructuració en el qual ensmovem, és a dir, a qui coneixem i a qui coneixen aquells que coneixem i, per altra banda, també estem afectats per tota aquella informació que es comparteix a les xarxes denominat contagi, ja que, es poden transmetre moltes actituds i on se'ns obre un nou món ple de possibilitats per crear i innovar.

Amb això, ens adonem que hem passat d'una societat individualitzada a una societat grupal i connectada sense limitació geogràfica i que disposem de molta informació al nostre abast amb la qual podem compartir les nostres inquietuds.

• Twitter

Hem creat un hashtag #adxarxes2016 per publicar via twitter conceptes relacionats amb les TIC i la influència que aquestes tenen a l'educació. És una forma d'intercanviar i buscar informació sobre aspectes d'aquest tema i compartir-los en aquesta xarxa social i comprovar quina repercussió té aquest tema.

• Aplicacions per a xarxes: Hootsuite.

A classe ens hem donat d'alta a la plataforma hootsuite la funció de la qual és gestionar des d'una mateixa pàgina web diferents xarxes socials i poder, a més a més programar missatges per publicar-los en aquestes xarxes a qualsevol hora del dia. Pots distribuir cada columna amb una xarxa social diferent.

Hootsuite Twitter

                                             

                                       Hootsuite Instagram

24 hores a la xarxa: YOUTUBE

Per treballar com ens afecten les xarxes socials i veure fins a quin punt estem socialitzats mitjançant les plataformes per compartir continguts de qualsevol tipus, hem realitzat per grups la història i el modus operandi d'una xarxa social en concret. A nosaltres ens va tocar Youtube i us adjunto aquí l'enllaç d'slideshare perquè ho pogueu vislumbrar.

Xarxa multimèdia: YouTube

Referències bibliogràfiques

Vialfa, C. (Septiembre de 2015): Cómo utilizar Twitter. [Missatge en un blog]. Recuperat de: http://es.ccm.net/faq/3167-como-utilizar-twitter#

Castells, Manuel. El poder de les xarxes socials. [En línia]. LaVanguardia dossier nº 50. (consulta: 8 d'octubre de 2015). Disponible a: http://www.cetr.net/ca/articles/societat_en_canvi/el_poder_de_les_xarxes

Balagué, F. (17 de desembre de 2009): La teoria dels sis graus de separació i els viatges. [Missatge en un blog]. Recuperat de: http://www.rutabaobab.com/2009/12/la-teoria-dels-6-graus-de-separacio-i-els-viatges/

Accés a les noves tecnologies en l'àmbit educatiu

Els mestres s'han d'actualitzar i han d'estar al dia en la demanda de les competències tecnològiques que requereixen els alumnes que viuen envoltats en una societat cada vegada més digital i on tenen a l'abast molta informació. El gran repte dels mestres és saber gestionar tot aquest paquet de dades amb informació i mostrar les eines adïents per tal que els alumnes convisquin amb aquesta tecnologia que està a l'ordre del dia i siguin conscients de com ens influeix en el nostre dia a dia sense deixar de banda el món físic.

El professorat, per tant, ha d'assumir una responsabilitat a l'hora d'incorporar les TIC a l'aula  que podríem dir que són: no temer a la experimentació, tenir voluntat de canvi i mostrar interés per formar-se o autoformar-se per ser competent en la seva tasca d'oferir aquesta tecnologia als seus alumnes; i educar en l'ús de les noves tecnologies s'ha d'aplicar des de les bases de l'educació i anar incidint en tots els aspectes de les TIC perquè els alumnes incorporin aquest nou coneixement per tal que quan arribin a la seva etapa adulta siguin capaços de gestionar aquests recursos. 

S'ha de tenir en compte ,sobretot, que si volem implantar nous accessoris a la classe relacionats amb les TIC han de tenir un ús associat al concepte del model educatiu descrit en el curriculum escolar i tampoc ens podem permetre llicències, però en l'etapa infantil podem tenir un cert marge a l'hora de dissenyar activitats que incloguin l'ús d'aquests recursos.

Eines virtuals

Així doncs, les TIC ens donen una oportunitat de poder d'informació i d'autonomia ,ja que, permeten la interacció amb el món digital deixant la nostra petjada en aquesta societat interconnectada, i són recursos que com molt bé diu Bartolomé Pina (2013) canvien la nostra forma de comunicar-nos i al mateix temps s'han creat per canviar i optimitzar aquesta relació amb l'entorn, la persona, la informació, etc.

En definitiva, davant nostre com a professionals ens trobarem amb alumnes que pertanyen a la generació Z, denominats així perquè són nadius digitals, és a dir, des del seu naixement han estat en contacte directe amb l'ús de les tecnologies i com tot té els seus avantatges i inconvenients que hem de saber equilibrar com a mestres i donar suport als nostres alumnes.

                                           TIC versus books

Referències bibliogràfiques

Aula Planeta (14 d'abril de 2014): Cuaderno de estudio aulaPlaneta: el primer libro de texto totalmente digital. [Arxiu de video]. Recuperat de: https://www.youtube.com/watch?v=cs9ltzPzuhk

Bartolomé, A y Grané, M. (2013). Interrogantes educativos desde la sociedad del conocimiento. En Aloma. Revista de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport 31 (1). pp. 73-82.

Fernández, M. (28 de maig de 2014): ¿Una generación echada a perder? [Missatge en un blog]. Recuperat de: http://blog.enguita.info/2014/05/una-generacion-escolar-echada-perder.html

Fernández, M. (21 de setembre de 2015): Los dichosos cacharritos y la OCDE. [Missatge en un blog]. Recuperat de: http://www.blogcanaleducacion.es/los-dichosos-cacharritos-y-la-ocde/